L'Alternativa - 23è Festival de Cinema Independent de Barcelona
Crónicas

Mishima. Heliogàbal, 23/12/2011

Carabén, el pasado mes de diciembre en Heliogabal // Llorenç Garriga

Heliogàbal, Vila de Gràcia. 23 de desembre, divendres tot just abans de Nadal. L’ambient és alegre i plàcid. Tots saben que van a veure (i viure) un autèntic clàssic, formaran part d’una tradició que ja dura més de 5 anys: Mishima a l’Heliogàbal. Aquest any, no són dos, sinó tres dies seguits els que toquen en aquesta sala, i més que en tocarien i omplirien. Les entrades esgotadíssimes, i amb un munt de gent que es va quedar fora, i que, com el mateix grup va anunciar, seran recompensats per no haver-hi pogut ser. Una crònica de NORMA SOLANO.

L’Helio s’omple en qüestió de tres quarts d’hora. Al voltant de les 10 de la nit, el local es troba ple a vessar. Hi ha cares conegudes, cares famoses i cares noves. Hi ha persones que han vist tots els concerts de Mishima a l’Helio i d’altres que s’estrenen avui. La sensació és la de part d’una mena de ritual d’inauguració de les festes o de comiat de l’any, d’obertura o de tancament, segons com es miri… però sobretot, sensació de que tot segueix el curs esperat.

Pocs minuts després, David CarabénMarc LloretDani VegaAlfons Serra i Xavi Caparrós es planten davant els instruments, tranquils però contundents. Els primers tocs de bateria d’Aguéev són el tret de sortida d’un concert que va guanyant força i intensitat a cada cançó. SegueixenL’EstranyTornaras a tremolarLa forma d’un sentit… en una setlist ordenada de forma molt semblant a la de l’any passat, però que deixa fora els seus temes dels àlbums en anglès, Lipstick Traces i The fall of Public ManSet Tota la vida i Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa són, de llarg, els protagonistes de la nit, juntament amb el més jove, Ordre i Aventura, i sens dubte, els que la gent espera.

El públic hi ha moments en els que ni respira. Continguts i expectants, els assistents concentren tota la seva energia per aplaudir fort entre cançó i cançó, però mentre sona la música, tota l’atenció es troba en els Mishima i en els hits que van enllaçant, cosa que fa que fins i tot en Carabén demani feedback per part del públic i bromegi, i es trobi amb un públic mig encisat per la qualitat del so, l’energia del grup, i la rapidesa amb què el concert passa davant seu.

Després de presentar un nou tema, Els crits, i de la bellíssima Deixa’m creure, arriba una pausa per agafar aire – o beure alguna cosa- i uns minuts després, Mishima torni amb un segon round ple de les seves millors cançons que comença amb En arribar la Tardor, fa que el públic es deixi anar amb L’olor de la nit, es mantingui ben amunt amb La tarda esclata i culmini amb Tot torna a començar.

Un moment del concert a l'Helio // Fotografies de Llorenç Garriga

Ara el públic ja no es conté: aplaudeixen, somriuen, acompanyen al grup cantant totes les cançons, i criden el ja clàssic ‘Carabén President!’entre cançó i cançó. L’Heliogàbal esclata definitivament, i ningú vol marxar. La llista, però, més breu que altres anys, contempla ja només dues cançons més als bisos: La inèdita El que ens indica el cor, que ja van tocar al seu concert al Palau de la Música el passat mes de març, i la sempre màgica Sant Pere.

La poesia i bellesa de la música dels Mishima són genuïnes, i mai decepciona un dels seus directes… (ben al contrari) però hi ha alguna cosa en aquests concerts de Nadal… alguna cosa màgica que fa que tothom surti amb un somriure, amb el cor inflat i convençuts que… ‘demà ens pertany… i demà es per tu i per mi….’ 

Fitxa Tècnica:
Concert: Mishima
Data: 23/12/2011 Escenari: Heliogàbal
Espectadors: entrades exhaurides

Per a reviure Mishima a L’Heliogàbal: Mishima Heliogàbal 23/12/2011

Recomendado

1 Comment
To Top