Firmas

[Joia Oculta] Don’t Hesitate, Paleface (1991)

Paleface és un d’aquells noms que rarament es nombra quan es parla d’antifolk a grans trets i, en canvi, és dels primers que tothom qui forma part de l’escena en fa referència. És una proposta molt personal, només equiparable a la segona etapa d’en Daniel Johnston o als inicis d’en Beck. Un article de MAURICI RIBERA. Fotografia de portada d’EDU MATÓ

  • Un dels músics pioners de l’antifolk.
  • Fans del primer Beck, Daniel Johnston, Lach o del Dylan més encabritat hi trobaran una proposta germana.
  • Fent el que volia dins del sistema – recordeu que el primer disc va sortir amb Polydor.
  • Reivindicat per gent tan dispar com: Avett Brothers, Moldy Peaches, Regina Spektor o The Breeders entre d’altres.

Paleface, igual que en Lach, un dels seus mentors, mai revela el seu nom real, i si busqueu informació veureu que no hi ha massa al respecte i tot acaba sen meres suposicions. L’enigma està servit.

Hem volgut reconèixer a la peça Don’t Hesitate del seu primer disc, cançó que apareix poc abans de superar la meitat de l’àlbum, com a Joia Oculta de la setmana, i ara us fem cinc cèntims de la cançó.

Paleface, autor de la nostra Joia Oculta de la setmana

Paleface, autor de la nostra Joia Oculta de la setmana

El nostre protagonista va acabar d’encaixar en el sistema de l’antifolk per qüestions gairebé personals, ja que durant una temporada va compartir pis amb Beck i tots dos assitien als Antihoots ( micros oberts) que organitzava en Lach.  Vam poder-lo entrevistar fa uns quants anys aprofitant la seva primera visita a Barcelona i ens va posar en situació. “La  curiositat és que el documental del Daniel Johnston no exposa tota la veritat, i l’escena que diu que es va perdre pels carrers de Nova York i els Yo la Tengo i els Sonic Youth no el trobaven no és certa. Estava a casa nostra amb en Beck i amb mi. Ho han volgut fer pel·lículero i no hi estic  d’acord.  No sé perquè el director  va obviar tota la nostra relació. Per sort. aviat en faran una altra de peli on s’explicarà millor. Adoro en Daniel i crec que és un bon documental, però no tot va funcionar així com es mostra.”

El disc, tot i aparèixer en una multinacional, per res del món és comercial o accessible; però té una força…

Paleface, llegenda antifolk

Paleface, llegenda antifolk

La cançó que hem escollit segueix els paràmetres de l’antifolk, però alhora té un regust de folk a la manera de Pete Seeger o Woody Guthrie. Ell ens ho analitzava tot dient “Segurament ve donada  la coincidència per la meva forma de tocar. Per la producció d’en Kramer. “ La veritat és que cal escoltar també peces com la llarga There’s something about a track o la més immediata Burn and rob per apreciar bé el so de guitarra acústica que va assolir. Realment molt recomanable per aquell que vulgui un punt de referència per a fer sonar el seu enregistrament acústic.

Va presentar el disc girant-lo amb gent com The Crash Test Dummies, en Billy Bragg i The  Judybats. “Reconec que sinó hagués estat bevent a la barra dels locals enlloc de tocar-hi, segurament m’hauria fet un nom més destacat dins de la música. Però ja saps, vaig caure en aquesta addició i m’ha destrossat artísticament i com a persona.”

Ell encara  toca el banjo, l’harmònica i la guitarra com mai, i si torna a venir per aquestes contrades, no us el perdeu. Llocs més interessant on podem trobar la cançó “Don’t Hesitate”:

  • Paleface – Paleface 1991 Polydor  Existeix amb 2 tracklists diferents.

Recomendado

Comenta
To Top