L'Alternativa - 23è Festival de Cinema Independent de Barcelona
Entrevistas

Will Johnson // “Els minitours per Europa amb Centro-Matic eren com llunes de mel”

will_johnson

Will Johnson treu novament disc. Han calgut vuit anys perquè es decidís per tornar a treballar sota el seu propi nom, tot i que durant tot aquest temps no ha parat, continuant a bon ritme, sense baixar el llistó. Will Johnson és un dels personatges més prolífics de l’escena folk i alt-country en l’actualitat. Per MAURICI RIBERA

  • Will Johnson té incomptables discos editats amb Centro-matic, South San Gabriel i també és conegut per a part de treballar en solitari, per haver format part de projectes i bandes com: Undertow Orchestra, Baboon i la superbanda Monsters of Folk juntament amb: Jim James, Conor Oberst, Mike Mogis i M. Ward
  • El nostre protagonista compta amb una connexió especial amb Espanya i en especial amb la banda catalana Anímic
  • El més nou de Will Johnson surt aquest mateix octubre, està autoeditat  i porta per títol “Scorpion” 2012 Undertow Music Collective
  • Will farà parada per les nostres contrades acompanyat de bons amics – Patterson Hood (Drive-by Truckers) i Craig Finn (The Hold Steady). El 6 de noviembre a la Sala Sidecar de Barcelona, el 7 a la sala López de Zaragoza i el 8 de a la sala Pop Torgal d’Ourense

La carrera de Will Johnson compta amb tanta afluència de material editat i gires per compartir experiències que no és tasca fàcil la d’afrontar una entrevista amb aquest tità del folk i l’alt-country. Will ens facilita la feina i es mostra d’allò més agradable i pacient en tota resposta que ens aporta.

A continuació el propi Will Johnson es ultimarà el detalls d’aquest darrer disc i alhora ens refrescarà la memòria a través d’un repàs, breu; veient el volum d’edició, de la seva trajectòria. Una mica de futur, present i passat; des de la perspectiva del propi autor.

Sembla que comptis amb una ment tan creativa, sempre composant i escrivint cançons. Com veus aquest nou pas de treure novament disc, I aquest cop sota el teu propi nom?
Aquest disc compta amb una temàtica més personal i una instrumentació més minimalista. Va ser escrit en el transcurs de cinc anys. Hi havia quelcom d’experiència personal inclosa des de bon inici en l’essència del disc i alhora certa immediatesa interior a dins meu que volia capturar. Ben aviat vaig notar que havia de ser un disc en solitari.

Ens hem quedat una mica astorats am la portada del disc. Quina historia hi ha darrera l’escorpí que hi podem veure?
La meva dona va anar a donar un vol i el va capturar en 10 minutets. Estava molt embarassada i ens va semblar una possibilitat excel·lent per a portada. Són tan bonics i alhora són tan terrorífics. Aquesta dualitat que imposen i alhora el propi nom “escorpí” se’m van quedar clavats.

Portada del nou àlbum de Will Johnson

On creus que recau la diferència entre escriure temes per un projecte o un altre? Em refereixo entre fer servir un nom o un altre.
Normalment sé cap a on adreçar una cançó un cop l’he composat. No es dona massa que no sàpiga encaminar la cançó i no saber-la encabir bé. Si aquest fet es donés ho discutim democràticament per a veure on la col·loquem. A vegades acoten el cap i decideixo jo.

Amb aquest nou disc sembla que finalment t’has posat amb l’autoedició. Continuarem igualment rebent tanta música editada per part teva i alhora amb tanta qualitat?  
M’agrada aquest mode d’editar discos per ara. Minimitzar els enllaços entre artistes i fans i procurar millorar-los. Si quelcom de la cadena no rutlla, és fàcil d’emmenar-ho. La sobrecàrrega de diners d’intermediaris, és realment baixa, en gaudeixo molt així.

La majoria de nosaltres, a Europa, vam sentir la teva música per primer cop a través de “The Static vs.The Strings Vol. 1” de Centro-Matic. Va ser una sorpresa de rebre molta més atenció i millor distribució fora dels EEUU?
En certa forma sí. Sí, de fet entre 200/2001, la nostra banda funcionava bé a Texas i a Holanda. Era un moment emocionant de poder arribar tan lluny de casa i que hi hagués una colla de fans que conegués la nostra música. Era tota una experiència, aquests minitours per Europa; per nosaltres eren com llunes de mel.

Parlem de Montster of Folk. Va ser un  divertiment? Creus que podríem veure’n continuïtat?
Va ser un projecte divertit per a tots nosaltres. Ens va donar l’oportunitat d’activar un altre tipus de maquinària creativa, de com tocar en directe. Vam fer noves gravacions a inicis d’any, però caldrà veure com ho compaginem astutament tot per tirar endavant I donar-li continuïtat.

Què fa que el nostre país sigui tan especial per tu? Sempre trobes excuses per venir. Se t’enyora.
Em sento molt afortunat de ser acceptat allà i que existeix una constància i dedicació entre l’audiència d’Espanya I nosaltres. És complicat d’explicar però és quelcom que s’ha d’anar fent créixer i alimentar. Ja funciona des de les meva primera gira promocional del 2005.
Ens veurem al novembre per les vostres contrades acompanyat de bons amics Patterson Hood (Drive-by Truckers) i Craig Finn (The Hold Steady).  A veure si el 2013 ens brinda noves oportunitats de fer-nos-hi retornar.

Has establert una bona connexió amb una de les bandes més especials de Catalunya; els Anímic. Com va ser l’experiència de tocar plegats?
Divertidíssima i molt agradable. Mirant endarrere i recordant-ho em queda un bon regust. Espero poder trobar noves raons per a poder fer alguns concerts novament plegats. A Collbató vaig gaudir d’algunes de les meves experiències musicals preferides.

Tornant una mica més enllà, quan vau editar el compartit amb els Okkervil River, encara no eren coneguts. Quins records en guardes de tot plegat? A més sembla que això dels splits sigui una pràctica força habitual en la teva carrera musical.
Va ser força ràpid. Ambdós grups vam enviar les nostres cançons i vam fer alguns bolos per a commemorar la sortida del compartit i això va ser tot. Hi va haver, com bé deies, altres splits per una part Centro-matic un EP amb els Vermont (amb membres de The Promise Ring) I un amb els Tripping Daisy. Jo en vaig treure un en format 7″ amb els pAperchAse al ‘03 o ’04.  Ens vam versionar uns als altres. Són una genial banda de Texas.

Al mateix temps devia ser increïble i excel·lent poder treballar amb grans músics com en Jason Molina o Vic Chesnutt,no? Músics tan talentosos…
Hi tant. Ja n’era un fan, molt abans de poder-hi treballar.

Quin és el teu instrument preferit? Trobes a faltar tocar la bateria i roquejar? (nota: cal recordar que ell tocava la bateria a Baboon (banda on va tocar a inicis dels 90s)
Diria que la bateria. Va ser el meu primer instrument I encara el toco quan puc aquí i allà. Vaig tocar molt la bateria a la gira de “New Multitudes” d’inicis d’any. També molt a les sessions d’Overseas.

Will Johnson estarà de gira el proper mes de Novembre. Dates confirmades:

  • 06/11 Will Johnson + Craig Finn & Patterson Hood. Sala Sidecar, Barcelona
  • 07/11 Will Johnson + Craig Finn & Patterson Hood. Teatro Lara, Madrid
  • 08/11 Will Johnson + Craig Finn & Patterson Hood. Café Pop Torgal, Ourense
  • 09/11 Will Johnson + Craig Finn & Patterson Hood. Teatro Victoria Eugenia, Donosti

Recomendado

Comenta
To Top