L'Alternativa - 23è Festival de Cinema Independent de Barcelona
Dossier Faraday 2012

Isaac Ulam // “No busco les melodies musicals o el meu imaginari poètic a fora. Ho faig dins meu”

isaac-ullam-principal

Després de debutar amb En Es Prats Més Llunyans, Isaac Ulam ha tornat amb Murtra (Bankrobber, 2012), un àlbum en el que mostra una cara encara més psicodèlica i estranya del folk que flueix del seu cap i del seu ésser en general, ja que Ulam troba en aquest gènere la seva millor eina per expressar-se. Enmig de la gira de presentació del seu segon àlbum, el compositor de Blanes explica a Shook Down com van néixer les seves ganes de crear música, sobre la seva obra i sobre els seus projectes. Una entrevista de NORMA SOLANO

  • La música d’Ulam es caracteritza per la seva autenticitat, que l’autor atribueix a la naturalitat i sinceritat dels seus temes, essencialment basats en la seva experiència
  • La presentació de Murtra ja ha passat per diverses sales, entre les que hi trobem la NauB1 de Granollers o l’Heliogàbal a Barcelona.
  • Aquest estiu Ulam estarà present a l’escenari del Faraday, el següent pas en aquesta gira de presentació del seu segon disc.

Isaac Ulam ens parla de tres dels temes de Murtra. Ens explica els secrets de la composició de les tres cançons, el que les va motivar, i la imatge que li ve al cap quan pensa en elles o les interpreta. La millor banda sonora per acompanyar de fons aquesta entrevista:


Isaac Ullam, Objecte pur

OBJECTE PUR. La vaig fer en un lavabo a Girona i l’endemà la vaig gravar a dins d’un cotxe amb un quatre pistes en un descampat prop de Sant Narcis. El meu amic Jordi em va dir que era bona, i en aquella epoca només em refiava del seu criteri.


Isaac Ullam, Fugitius

FUGITIUS. Es va gravar originalment amb una banda formada per Javier del Castillo, Dani Gutiérrez i Javi Galván. Pretenia ser una peça a l’estil del Pompeia de Pink Floyd. De fet, durant molt temps va ser la meva preferida. En la sessió definitiva de ‘Murtra’ vam decidir fer-la despullada sense el piano i els plats al final del tema. Va ser una decisió d’últim moment. No sé dir quina versió hagués triat de les dues, però en tot cas és una bona despedida pel disc.


Isaac Ullam,  Viure amb tu

VIURE AMB TU. És una cançó d’amor dedicada a la Simona i a la seva família. La vaig fer al soterrani dels seus pares a Garriguella i vaig escriure la lletra a la teulada. Era un vespre calent d’agost. Tot era perfecte i sabia que quan acabés d’escriure la lletra i baixés de la teulada, ella estaria allà mirant-me i després dormiríem junts. Representa tot el que ella em feia sentir. Un amor pur.

Imatge promocional del compositor // Isaac Ulam

Com va començar la teva relació amb la música?
Va començar a casa del meu pare. Ell i els seus amics s’ ajuntaven per cantar. S’asseien en una taula molt llarga a prop del foc, ho tinc gravat al cervell. En Pep Solà va ser el meu mestre. En Pep em feia plorar… Mai he escoltat a ningú amb tant de sentiment i profunditat. Tot era autèntic. No hi havia cap mena de pantomima.

Per què t’expresses amb el folk?
Suposo que perquè aquest és el gènere que he mamat i és on em sento mes còmode. Podria fer trash metal si m’ho proposés, el tema és que no em tallaré en experimentar si en tinc ganes. Jo no represento res ni a ningú més que a mi mateix.

Parla’ns dels teus referents… han influït a la teva música o els gustos van per una altra banda?
Els meus referents són els meus amics, la meva família, els lloc on visc, els músics i la dona que he estimat. He escoltat tanta i tanta música que trobo que serà absurd anomenar solament alguns dels que m’ agraden. Jo no busco les melodies musicals o el meu imaginari poètic a fora. El busco dins meu.

La teva música es diferencia de moltes per la seva autenticitat… què creus que et fa tan autèntic?
Suposo que si es autèntica es perquè no és ambiciosa i perquè té un caràcter propi, una personalitat. I sobretot perquè no és un passatemps o una cosa per fer-me veure. La cosa va d’un altre pal. Hi ha molts anys de feina darrera. En definitiva, penso que fas la música que fas per l’acumulació de càrrega emocional de la teva pròpia existència, que és en definitiva el que vius, el que has viscut i el que possiblement viuràs. Potser fins i tot té a veure amb la teva mort abans d’esdevenir un fet. El mes important és ser simple i sincer.

Creus que el folk és una moda del moment a nivell internacional (Fleet Foxes, Bon Iver…) que es veu reflectida a la nostra música o creus que és un gènere etern?
Pensar amb això em provoca vertigen, és com pensar què hi ha després de la mort o d’on prové la llum o per què naixem o per què, per què per què…. No tinc ni la més remota idea de per què hi ha un moviment folk. Hi ha una pila de gent al món i una pila de musica… Se me n’està anant l’olla només de pensar-hi. Espero que algun dia arribi un gran silenci i deixem de fer-nos els espavilats.

Veus senyals de canvi entre ‘En els prats més llunyans’ i ‘Mutra’? Què es el que més destaques del nou àlbum?
Els senyals de canvi són bàsicament melodies més lluminoses i una banda molt implicada que ha arranjat les cançons. Penso que tota la màgia i la frescor del disc és gràcies a ells i a l’amor que han abocat en les meves cançons. Cada cop que ens trobem per assajar o per tocar no té preu. I el disc ha quedat tal com jo l’imaginava!

Portada de Murtra // Bankrobber

A nivell de difusió, esperaves estar aquest any al Faraday? I repetir dues nits a l’Heliogàbal?
De fet jo no esperava res! Ni tan sols el fet de que algú volgués editar el meu disc! Va ser sorprenent i sincerament no podia anar millor.

I per acabar, cap on va Isaac Ulam?
Doncs estic embolicat amb mil projectes nous. Per una banda, el projecte Onyxia Pramm amb Kiko Barrenengoa, i per altra banda el projecte Ferida Lluminosa amb Jose Domingo, Puter Puigserver i Xema de Lozoyo, però tot en el seu moment. Ara la meva prioritat es Murtra i oferir aquest cançoner a la gent.

Recomendado

Comenta
To Top