L'Alternativa - 23è Festival de Cinema Independent de Barcelona
Firmas

Frozy. Col·lectiu musical de dormitori amb filosofia DIY

Frozy, al seu concert a Manresa el passat diumenge // Edu Mató

El passat diumenge dia 2 de setembre acabava la gira de Frozy per Europa i per desgràcia, al mateix temps significava que el col·lectiu empren una aturada temporal en la carrera musical. No es tracta de res definitiu; però suficient com per apartar-los mig any fora dels escenaris. Però no ens posem pessimistes que enrere queden excel·lents experiències i moments de la gira que ha tingut tres parades catalanes: El grup ha actuat aquests dies a Luchador Records de Barcelona, El Claap de Puig-Reig i a Ca La Samsona de Manresa compartint escenari amb The Missing Leech. Una entrevista de MAURICI RIBERA

  • La ingenuïtat de l’antifolk de Moldy Peaches, el so de guitarra característic del segell Flying Nun de Nova Zelanda, el lo-fi de dormitori dels Beat Happening, la imperfecció accidental de les Marine Girls i amb la frescor del bon pop independent britànic de la C86 o de l’era pre-Beatles.
  • Frozy han girat recentment per tot Europa, passant per Croàcia, Suïssa, Alemanya on han tocat al festival de Berlín Down by The River, Lichenstein o Finlàndia i Suècia entre d’altres indrets
  • La banda s’autoedita la seva pròpia música a través del segell Tri Lingual Records on dóna cabuda a propostes ben variades d’arreu del món i que defensa la filosofia 100% DIY (fes-ho tu mateix).

La formació amb seu a Anglaterra no sap ben bé com definir-se, no es prenen massa seriosament les etiquetes i ni tan sols saben confirmar-me qui hi ha dins del grup ja que és quelcom 100% variable i prefereixen fer servir la paraula col·lectiu per a definir mínimament millor que o qui són; venint tot plegat emmarcat en el ventall que Tri-Lingual Records, el propi segell, ofereix. Frozy són: Irina Jasnowski, Nicol Parkinson, Rhiannon Parkinson i More Eats

Frozy, al seu concert a Manresa el passat diumenge // Edu Mató

Un dormitori d’Esplugues de Llobregat, una guitarra destartalada de 20 lliures, una melòdica, un ukelele i una gravadora. Ingredients per un primer assaig poca estona després d’aterrar a Barcelona, dimecres dia 29 d’agost, arribats de Suècia, el darrer país visitat abans de tocar per terres catalanes. Primeres impressions amb Nicol Parkinson i Irina Jasnowski, dos dels quatre membres de Frozy (Rhiannon Parkinson, germana d’en Nic i Moritz Schädler de Liechtenstein, conegut artisticament com a More Eats tanquen el cercle). L’entrevista/conversa continuaria, dia 1 de setembre, als estudis de Ràdio Sant Joan a Sant Joan de Vilatorrada dins del programa Trilogy Rock.

No vegis quina vergonya en saber que el Nicol li havia donat a la Kimya Dawson una de les meves gravacions més casolana. Encara no li he perdonat (Irina)

Quan acabareu el vostre nou treball. Fa massa temps que en parleu a la web i per les xarxes socials, però sembla no tenir data d’edició definida?
Nicol Parkinson – Bona pregunta. Encara ens falta molt treball, sobretot la part de guitarra.
Irina Jasnowski – Haha! Dificilment sortirà aviat. Segurament us farem esperar a la tornada d’aquesta parada temporal que ens veiem obligats a prendre per motius d’estudis i de distància entre els components. De fet jo marxo als Estats Units, fet que dificultarà encara més la unió.

Aquesta parada no sembla afectar en absolut a la continuació de Tri-Lingual Records, el vostre petit segell.
Nicol – En absolut. Ja estic començant a planejar quines formacions m’agradaria que formessin part de Tri-Lingual Records & Friends Vol. 4. Et trobes una de bandes sense segell i que fan coses tan maques… De fet em sembla que haurem d’afegir propostes catalanes o espanyoles al Vol.4. (La reflexió arriba després de que en Nicol escolti al grup manresà Sickbrain).  Crec que ens entendrem de seguida.  Nosaltres estem molt amb el tema espanyol 90s i tota l’estela d’Elefant Records, el noise dels 90s que tenieu. Reconec que de formacions d’ara en controlem poques. Ens ajudes a que això no sigui així? (Dit això, li passem una llista de coses a escoltar i prenen nota amb gran entusiasme)

També cal destacar que en el seu moment vau talonejar  Kimya Dawson, Daniel Johnston, Jeffrey Lewis o Jad Fair. Com és viu una experiència de compartir escenari amb gent que us ha inspirat tant?
Nicol – No es pot descriure en paraules. És com tocar amb el teu pare o mare musical.
Irina – No vegis quina vergonya en saber que el Nicol li havia donat a la Kimya Dawson una de les meves gravacions més casolana. Encara no li he perdonat… (riures)

Nicol Parkinson, al concert de Manresa // Edu Mató

El concert d’ahir a Barcelona va ser quelcom indescriptible. Vam conèixer gent molt maca i que va respectar moltíssim (Nicol)

Dijous dia 30, dia DIY. El grup ronda per Barcelona preparant còpies dels exhaurits àlbums oficials per a vendre. Filosofia que els permet sortir del pas tot preparant uns CD-Rs i fent còpies de l’artwork.  

Com veieu el pas d’haver d’editar música, buscar concerts i portar un segell, tot vosaltres mateixos?
Irina – Sens dubte ho provem de fer tot nosaltres i economitzar recursos i despeses. Ens encanta la paraula UltraDIY –nota: el concepte fa referència a un tweet del periodista musical Nando Cruz, fent esment del concert de Frozy a Barcelona-.

Sembleu atrets per la cultura antifolk tot i que, en canvi, us considereu més una banda indie i lo-fi…
Irina – Com et deiem abans, no ens volem encasellar. Nosaltres ens apassiona Moldy Peaches, Jeffrey Lewis i tot l’antifolk però també ens agraden moltes coses com la música experiemental de Sun Ra o Derek Bailey.

Els dos membres de Frozy, a Luchador Records // R. Izquierdo

Crec que us agrada la música alegre, l’indie vuitantero anglès i el calypso. És així?
Nicol – Què guai! Te n’has adonat de la nostra passió pel calypso! Li donem quelcom diferent a les cançons tot utilitzant estructures d’aquest gènere per les melodies de les cançons.

Parlans del vostre pas per l’edició del Down By The River de Berlín d’aquest estiu.
Nicol – Increïble, com cada any. Vam coincidir tot el col·lectiu i a sobre s’hi va afegir en Heiko (un dels organitzadors), tot fent sorolls i emulant un baix. Vam quedar-nos bocabadats dels múltiples projectes dels Coming Soon de França, sobretot el de Lobster Boat amb en Dave Tattersall dels Wave Pictures.

De fet va ser a Berlín on us vam conèixer, al Down By The River 2010. Sou habituals ja dels festival a sobre o davant de l’escenari, no?
IrinaHome, també molts hi trobem molts amics. Hi ha bones bandes de folk i antifolk. Gran cartell. Vull anar a viure a Berlín! Argh!

Què tal per Suècia?
Irina – Molt bé, hem tocat a Malmö amb tot una colla de noies. Quina gràcia! Vam acabar el concert tot fent banyes, “en plan roquero”.

Com a apunt final. Vau apuntarel concert de Luchador Records com un dels grans moments de la gira.
NicolEl concert d’ahir a Barcelona va ser quelcom indescriptible. Vam conèixer gent molt maca i que va respectar moltíssim.

L’Irina Jasnowski, al concert de  Ca La Samsona // Edu Mató

Podeu escoltar la música del grup al seu bandcamp

Recomendado

Comenta
To Top