L'Alternativa - 23è Festival de Cinema Independent de Barcelona
Entrevistas

Beach Beach // “Es nota que som els primers que gaudim d’aquestes cançons”

Imatge promocional dels Beach Beach

Beach Beach neix ara fa uns quants anys en una festa a Palma. Dos nois molt joves, Pau Riutort i Tomeu Mulet, van decidir preparar varies cançons per a l’esdeveniment, i el que va començar amb un punt d’aventura i d’atzar s’ha convertit ara en una banda  amb totes les lletres -la formació actual la completen l’Àngel Garau i en Lluís Cabot-, que fa un parell de setmanes va publicar el seu primer LP, Tasteless Peace (La Castanya), i que ja arrosseguen diverses publicacions més, col·laboracions amb altres grups, actuacions molt especials com un concert a Londres o la seva presència al Primavera al Metro la passada edició.

Quan ja es troben ficats de ple en la presentació del seu primer llarga durada, parlem amb en Pau i en Tomeu que, il·lusionats, ens expliquen la seva història, com viuen tot aquest procés, els seus projectes i com afronten la gira de Tasteless Peace, que farà una de les primeres parades aquest dijous a Sidecar, on tocaran juntament amb Aries, però que també els portarà, ni més ni menys que al Primavera Sound 2012. Una entrevista de NORMA SOLANO

Imatge promocional dels Beach Beach

Un cop vam tenir clar que allò era un grup i que funcionàvem com a grup varem decidir canviar una mica d’estil i tirar cap a lo que som ara

Com arribeu a ser el que ara és Beach Beach?
Tomeu: Varem presentar les bases fetes amb ordinador que en Pau havia preparat per una festa a ca una amiga nostra a un concurs de maquetes per provar, i va resultar que varem passar a semifinals. Havíem de fer un concert, i varem reclutar una baixista. Vam guanyar el concurs i a partir d’aquí varem començar a fer concerts i per tant varem haver de fer més cançons. I a partir d’aquí hem anat evolucionant. En es començament era un estil més post-punk, sempre amb una part de melodies pop molt present, i a partir d’aquí al llarg del temps mos vam anar desfent de s’electrònica. Lo de s’electrònica era més circumstancial, un cop vam tenir clar que allò era un grup i que funcionàvem com a grup varem decidir canviar una mica d’estil i tirar cap a lo que som ara.

Tots dos col·laboreu amb altres bandes barcelonines: Capitan, Extraperlo, Kana Kapila… és conseqüència Beach Beach o a l’inrevés?
Pau: El fet de que toquem amb altres grups es conseqüència de que toquem amb Beach Beach. Els amics que hem anat fent, i tots els contactes han estat arran de concerts amb el grup.
Tomeu: Sí, a totes les bandes on que toquem hi hem arribat de forma similar. El que passa es que quan varem haver de promocionar Beach Beach a Barcelona, sempre serveix dir això. Perquè sinó per la gent som com un grup que neix del no res i tampoc era així. Si dius ‘És un tio que toca a Extraperlo’, o ‘És un tio que toca a Der Ventilator’ t’ajuda molt més.

Aquí a Barcelona pot parèixer que començar un grup per avorriment és una mica estrany, però jo crec que passa a tots els grups

És veritat que la vostra formació és fruit de l’avorriment? Tant dura és la vida a Mallorca?
Tomeu: No és dura la vida en sí… és dura creativament parlant. Mallorca és qualitat de vida, i ja està. Lo que son inquietuds, sortir i trobar coses interessats… és complicat a Palma. Quan en Pau encara anava a s’institut, jo feia es primers cursos de sa carrera allà a Mallorca i en el sentit de fer coses és dur quan acabes s’institut. Tens un poquet més de mitjans, i no pots fer res. Però crec que més que fruit de s’avorriment crec que també va ser que sempre mos ha agradat escoltar discos, trobar nova música, i en Pau, que el seu germà és músic, sempre ha tingut interès per això. És una barreja entre avorriment i ganes de fer coses. Aquí a Barcelona pot parèixer que començar un grup per avorriment és una mica estrany, però jo crec que passa a tots els grups. Pots ocupar el teu temps lliure amb una cosa molt gratificant.

Perquè la vostra música no sona avorrida…
Tomeu: No! És pop molt alegre.
Pau: Si, la música és com una mena de resposta a això de l’avorriment. Quant no estic escoltant o fent música, m’estic avorrint. És la reacció contra l’avorriment.

La vostra primera publicació, Leeuwenhoek EP, què us va aportar?
Tomeu: Mos va aportar que nosaltres duim des de 2006 tocant, i varem treure sa primera maqueta el 2007, que varem guanyar ses Demoscópicas de ses Illes Balears, amb una maqueta que no tenia res a veure ja amb el que tocàvem en directe. Varem fer tota s’evolució del so fins a canviar radicalment quan varem fer la gira del 7’’, i crec que teníem sa necessitat de plasmar-ho, perquè veiem que tant el públic com nosaltres mateixos necessitàvem tenir una cosa física. El 7’’ ens va anar bé per fer un pas endavant, per promoció i per accelerar una mica les coses.

Us va portar a tenir més concerts?
Tomeu: si, varem fer una feina de promoció primer a Mallorca i després aquí. Ja que teníem una cosa física volíem intentar aconseguir aquí lo que teníem a Mallorca, que se mos reconeixia com a grup amb una certa regularitat de concerts. No és una cosa titànica però si que té molta de feina. Algun concert, i sobretot cercar contactes. Quan estàvem promocionant va ser just quan en Pau va començar a tocar ambExtraperlo, jo amb Der Ventilator, i vas coneixent gent vulguis o no i sempre dúiem un parell de còpies a baix es braç… i així va ser com ens vam començar a promocionar nosaltres, a partir de donar molt sa brassa. Despres varem conèixer en es Furguson, ens van convidar a tocar, i després sa cosa se va eixamplar una mica més: Vam tocar a Apolo 2, vam aconseguir tocar en es Primavera Sound al Metro… i així anar fent.

I ara… un àlbum publicat.
Tomeu
: Si, quan varem aconseguir la promoció, va ser com una cosa natural: Ara era el moment de gravar es disco. Nosaltres mateixos com a grup ja ho necessitàvem, des de 2006 tocant, havíem de gravar es disc.
Pau: Quan vam acabar de gravar el disc que va ésser a l’estiu, vam arribar aquí i vam començar a enviar còpies de l’àlbum. En principi no volíem fer cap concert fins que no estigués tot tancat, però van començar a sortir coses: El concert a l’Apolo amb la Castanya, un concert a Londres, també lo del Minimúsica…

I el concert a Londres?
Tomeu: Va ser una excursió molt divertida.
Pau: Era un Showcase del Great Escape, un festival que es fa a Bristol i es fan convenis de colaboració. Subvencionat per l’Institut Ramon Llull. Era una edició sobre ‘Balearic Islands’, i ens hi van convidar.
Tomeu: Vam passar-ho molt bé i va sortir bé per lo que se veu. Però al dia següent tornàvem a Barcelona i teníem l’altre concert! Esgotador, però molt divertit.

I finalment, el títol què trieu pel vostre àlbum és Tasteless Peace…
Tomeu: es un fragment del tema Tasteless, que a la vegada està agafat d’en Toni Bauzà, poeta mallorquí. Ve a dir que moltes vegades allò que diuen que més va estar tot sol que mal acompanyat, potser no és ben bé així. Hi ha molt poca descàrrega d’adrenalina i acaba sent molt avorrit. El missatge és aquest, que moltes vegades dóna caliu tenir un poc de tensió dins, es pot enyorar la falta de conflicte.

Portada de l'àlbum de Beach Beach, Tasteless Peace

Com vau triar aquests referents literaris?
Tomeu: Jo no coneixia cap cançó de ses que en Pau tenia en ment, i és per això que anava recopilant idees però em faltava una espècie de camp semàntic. El nostre productor tenia bastants de llibres allà a l’estudi i vaig començar a llegir coses d’en Toni Bauzà i n’Andreu Vidal i me varen agradar molt. Vaig trobar aquell llenguatge que cohesionada molt, molt de poeta mallorquí, que normalment estan molt lligats a sa terra, i m’evocaven molt, i buscava retratar-los des d’una perspectiva més crua. Fent molts paral·lelismes amb sa cruesa de sa carn i del cos humà. Sabia que el disc seria molt lluminós, i volia fer com una mica de contrast, que tot anés cap al mateix lloc però que no fos una massa tant uniforme.

Tenim les lletres…. i la música?
Pau: Vam arribar a l’estudi i només teníem una cançó. Jo només tenia moltes idees curtes dins d’una gravadora, perqupe havia estat tot l’estiu treballant. Vam entrar a l’estudi i l’única cançó que sabíem que gravaríem es la que teníem assajada. Aleshores al dia següent a la nit vaig començar a fer una selecció, per veure quines encaixaven més i vam començar a gravar les referències de guitarra sense tenir l’estructura feta, i en el moment que la gravàvem l’estàvem creant, per això queda tant senzill, perquè no hi ha un treball de composició d’estructura. Si d’acords, però no d’estructura.

Molt creatiu!
Pau: A mi me feia ganes fer-ho així, la veritat
Tomeu: Jo no les tenia totes però ara que ho tenim, és molt gratificant una vegada fet.
Pau: Era un exercici d’entrar a l’estudi i veure què sortia. Allò que està gravat té una mica d’improvisació. I a partir de les guitarres vam començar a gravar les bateries, i quan teníem més o menys la base, bateria, baix i guitarres rítmiques, anàvem ficant cosetes, i ell (Tomeu) al mateix temps anava fent les lletres. La veu va ser l’últim que vam gravar.

Parleu de la vostra terra, Mallorca, i en alguna cançó hi ha alguna crítica.
Tomeu: No parlem malament de la Nostra terra, sinó del que passa allà. Per els sistemes que estan muntats se permet que passin aquestes coses. No som un grup polític ni reivindicatiu…
Pau: No ho descart (riures)
Tomeu: Hi ha coses a canviar, si, i mira que fa temps que hi son, però cada cop és més extrem. Sempre hem ficat alguna cançó amb alguna cosa de protesta, però en aquest cas, les coses havien arribat a tal extrem aquest estiu, que ja que tens s’oportunitat i la lletra encaixava, vam decidir fer-ho.

A part d’aquesta composició tant vostra, també heu participat al darrer àlbum de Minimúsica. És el mateix xip?
Tomeu: Jo crec que les cançons del Minimusica les podríem tocar, i no ho descart, a qualsevol concert de Beach Beach. Va venir arran que mos varen dir d’anar a un concert a Mallorca, els varem agradar molt i ens varen dir si volíem participar en aquest disc, i molt contents. Molt nerviosos, també. Cada cop que ens hem de plantar davant d’aquella genteta.

Els nens us semblen més exigents?
Molt més. A Palma, que era la primera vegada, em tremolaven les cames. Estava molt ple de gent, i va ser molt divertit, és una experiència molt guai. Estem molt contents de participar perquè hem conegut molta gent, els Doble Pletina, els Anímic… hi ha molt bon rotllo i està molt bé.

I ara us toca ni més ni menys que el Primavera Sound
Tomeu: Més nervis!
Pau: Molt ‘heavy’. Jo demanaré tot el backline!
Tomeu: Un divendres vam rebre un correu dient que hi anàvem, i el dia de la roda de premsa estàvem com bojos esperant que diguessin el nostre nom. Estem molt contents! L’any passat l’objectiu dels Beach Beach era entrar gratis en es Primavera. Ho varem aconseguir perquè varem tocar, i varem dir: s’objectiu de l’any que ve és tornar a entrar gratis però al Fòrum, i ho tenim!

Aquestes cançons les hem començat a tocar després de gravar el disc perquè no existien. Ara hem de gaudir de la feina feta

Ara què us toca fer? En quin futur penseu?
Pau
: Ara el que resta és fer deures, tenim bastants concerts per endavant. Ara és el moment de tocar en directe, i tampoc ens plantegem fer noves cançons.
Tomeu: És el que diu en Pau, fer deures. Aquestes cançons les hem començat a tocar després de gravar el disc perquè no existien. Ara hem de gaudir de la feina feta. Va endavant, evidentment, però ara mateix és moment d’aprofitar tota aquesta feina.
Pau: Intentar mostrar el disc a tot arreu on puguem, fer-lo arribar a molts llocs.
Tomeu: No estem cansats de tocar les cançons, i per això també se nota que som els primers que gaudim d’aquestes cançons, i de fer-les bé. S’objectiu és, a poc a poc, anar fent gran Beach Beach.

Beach Beach toquen aquest dijous 12 d’abril a la Sala Sidecar de Barcelona.

Recomendado

Comenta
To Top